dilluns, 29 d’agost de 2016

Flash, un pastís amb velocitat!


Un any més, hem celebrat amb tota la família l'aniversari del nostre cosí Jaume. L'any passat li varem fer el pastís de Star Wars, que de segur encara no heu oblidat. Doncs aquest any volia el pastís de Flash, un superheroi amb súper velocitat!


Pot ser parega un pastís d'allò més fàcil, però no ho va ser. Tot anava bé fins que es va capgirar la cosa. Però abans de contar el final millor comencem pel principi.

Un mes abans de l'aniversari, Jaume ja tenia clar com i de què volia el pastís. Ho tenia més clar que l'aigua! Així que varem fer una llista amb tot el que ens va dir. Volia un pastís de Flash, amb una figureta d'aquest en el centre, però la figureta no podia estar recta, havia de simular que estava corrents. El pastís havia de ser redó i sols amb un pis, però gran, per a que en sobrara. En la part central també volia que posarem l'escut de flash i amb rajos eixint d'ell. El nom de Jaume havia d'estar per davant del pastís i el de Flash per darrere. Per últim també ens va dir que el pastís el volia de xocolate, com el de Star Wars.

Moltes vegades els més menuts tenen les idees més clares que nosaltres. No us dic mentira si afirmem que tot això m'ho va dir ell. Nosaltres sols hem decidit com fer que tot això fora possible.



El ninot el varem muntar per parts i no va ser la millor idea, encara que no sabíem fer-lo d'altra forma, així que sols teníem una opció. En aquestes fotografies pareix que tot estiga bé, i ho estava, fins que varem alçar el ninot per posar-li els braços i tot va començar a trencar-se. Necessitem un curset per a aprendre a fer estructures d'aquestes!!

Tota la setmana fent a Flash, per a que dos dies abans passe açò.....

Al final varem aconseguir aguantar-lo amb ajuda d'Álex, però encara havíem de portar el pastís fins el xalet i no sabíem si aguantaria el viatge amb cotxe. Varem tindre sort i va arribar bé. El transport el varem fer el dia anterior de forma que si passava alguna cosa, almenys el pastís ja no havia de menejar-se més. Arriba la nit i el nostre oncle ens envia una foto del pastis.... se li havia trencat el braç!!! Se'ns va caure l'ànima a terra. Varem decidir que ens alçaríem prompte i aniríem de bon matí a arreglar el braç. 

Era l'hora de traure el pastís per a que Jaume bufara i sí, tot va eixir bé. 




El millor de tot és que a Jaume li va agradar molt i després del que varem patir ens alegrem molt d'haver fet aquest pastís. Això si, ens tocarà apuntar-nos a algun curset per a no tindre tants problemes la pròxima vegada.


Esperem que us haja agradat. Un beset ben fort Terronets!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada